domingo, 15 de septiembre de 2013

The summit: a chronicle of stones/En catalán

The summit: a chronicle of stones Des d’ara obro la primera de les que espero siguin moltes recomanacions de pel•lícules que han passat pel meu davant i vull compartir amb vosaltres. I per començar, crec que no podia triar una de més adient en honor als meus companys de Gealogia. La vaig descobrir en un vol de tornada del Japó en un d’aquells avions transoceànics (transsiberià en aquet cas) que duen aquelles pantalles fixades en els seients i que et serveixen una diversa col•lecció d’entreteniment. Avorrit dels jocs malaltissos i de les pel•lícules convencionals que m’oferien a la carta, em vaig fixar en aquest meravellós, senzill i estrany film japonès. Pensant que m’acabaria dormint entre hores de vol, foscor, arrupit per aquella manta amb la que els serveis d’emergència tapen els accidentats en una catàstrofe, amb l’olor de menjar d’avió, i preveient una típica pel•lícula japonesa lenta, vaig donar-li al “play”. Geòlegs japonesos, any 1906, la cosa no podia començar millor. Un geòleg militar ha d’explorar i elaborar el mapa d’una zona del Japó encara “buida” o no cartografiada. No puc evitar pensar en Vladimir Arseniev i les seves expedicions per terres de l’Ussuri; l’ambientació és molt semblant però transportada a la cultura i a la rigidesa de l’exèrcit japonès. Després d’una primera expedició on tot transcorre plàcidament pel grup de científics i militars, el cap de l’expedició rep l’odre de mesurar l’alçada del pic Tsurugidake. I és en aquest moment que apareix un alpinista de gran renom que pertany a l’elit d’un club de muntanya japonès de classe alta (una mena de centre excursionista) amb el qual començaran una competició per veure qui serà el primer en pujar el pic. No us equivoqueu, la pel•lícula és lenta i japonesa..., la història no transcorre en dies, i en mesos, si no en anys que el director fa notar. Mentre que l’alpinista del centre excursionista disposa de material tècnic d’última generació, el geòleg militar ha de carregar amb l’equip de l’exèrcit i a més ha d’anar calculant i mesurant distàncies, alçades i desnivells per fer la cartografia. És una pel•lícula que mostra l’esperit dels que viuen la muntanya de diferents formes, mostra la sempre inquietant i atractiva vida japonesa, però sobretot mostra el respecte per la natura i per la gent que viu en ella. És una pel•lícula que emociona. Japó no només són grans ciutats. El Mt. Tsurugi-dake, és un pic de 2998 m que normalment es puja junt amb el Mt. Tateyama de 3015 m.. Tots dos es troben en els anomenats Alps nipons, Hida mountains, entre les prefectures de Nagano, Toyama i Gifu. Ascensió al Tsurugidake Mt. Tsurugidake La pel•lícula està basada en una novel•la de Jiro Nitta i dirigida per Daisaku Kimura, director que no coneixia però que he descobert que té una gran filmografia que sens dubte hauríem de revisar. FITXA TÈCNICA Títol The summit: a chronicle of stones Director Daisaku Kimura Repartiment Tadanobu Asano, Teruyuki Kagawa, Ryuhei Matsuda, Aoi Miyazaki, aki Koji Koyi Yakusho, Toru Nakamura. Any 2009 País Japó Lluís Gayetano 10-10-2010

No hay comentarios:

Publicar un comentario